divendres, 29 de novembre del 2013
PARLEM DE LES BORGES BLANQUES NOVEMBRE 2013
PARLEM DE LES BORGES BLANQUES
NOVEMBRE 2013
FIRA DE SANT MIQUEL DE LLEIDA
Com cada any a finals del
mes de setembre és celebra a Lleida la Fira de Sant Miquel . És una Fira de
caràcter eminentment agrari amb les seves derivades fitosanitàries,
agroalimentàries i darrerament energètiques degut a l' aparició de noves formes
de calefacció gràcies a la biomassa.
Com bé sabem la seva
ubicació és als Camps Eliseus i ocupa tot el perímetre útil de les
instal·lacions de la Fira de Lleida. Aquest any a més s'hi ha afegit la Fira Eurofruit que és
dedica exclusivament al tema de la fruita bàsicament dolça.
També com cada any el
passeig central s’ha omplert de maquinària agrícola i altres tipus de eines
destinades al camp. Un total de 348 expositors de tot el món hi eren presents.
FIRA DE SANTA CATERINA D'ARBECA.
Per Santa Caterina,"o ben
freda o ben humida". Aquesta dita popular defineix clarament la climatologia
que us podeu trobar si visiteu Arbeca pels voltants del 25 de novembre amb l'
intencio de gaudir de la Fira del mateix nom. Aquest any no fou humida ja que
la nostra amiga boira va ser-hi aussent. Però si ben freda. Aixó si, a l'
esmorçar popular a la vora del foc i el sol que feia la gent hi estava d'allò més bé.
Stand de la reconeguda pastisseria "Pa de Pessic" d'Arbeca
Aquesta Fira a part de tot un
seguit de productes típics de les contrades més properes està dedicada al gos
caçador ja que si en una cosa destaca la bonica població garriguenca és per la
seva afició per la cacera i a els seus complements.
Mel de Miralcamp a Santa Caterina.
EXPOSICIÓ DE ROSER RIPOLLES
A la Sala d'Exposicions de
l'Espai Macià i organitzat pel grup ART25400 es va poder veure durant el mes d'
octubre la mostra de la nostra conciutadana i polifacètica artista, professora i
escriptora Roser Ripollés.
Roser Ripollés junt a la seva obra pictòrica.
El títol és:
El títol és:
"GRAVATS I ALTRES TÈCNIQUES
DE ROSER RIPOLLÉS"
Aquesta exposició
constava de 21 obres. El preu de les quals oscil.lavan entre 60 i 450 euros.
Roser Ripollés, borgenca
destacada, està llicenciada en Filologia Hispànica i ha estat professora de
Català a l'Escola Oficial de Magisteri dins la Facultat de Ciències de l'Educació
de la Universitat de Lleida.
Ha publicat un seguit de
llibres entre a els que destaquem:
Les Borges Blanques a cavall del Decret de Nova Planta.
Els carrers de de les Borges.
La llengua catalana a segle XVII.
Els renoms de les Borges Blanques.
Al voltant de l'exposició
ens diu:
M'agrada l'art abstracte,
encara que jo treballo més el figuratiu. Aquesta exposició la podem definir
com "Abstracte Geomètric ".
Roser ens diu : "De l' art no
se'n pot viure. Un artista més aviat les passa magres. Jo em dedico a fomentar combinacions de colors".
SETRILLERES TEMPLERS /
COMANDILLA
ELS SETRILLS IRREOMPLIBLES
.
Amb la publicació al BOE del Reial Decret 895/2013 , de 15 de novembre , pel qual es modifica el Reial
Decret 1431 /2003, de 21 de novembre, pel qual s'estableixen determinades
mesures de comercialització en el sector dels olis d'oliva i de l'oli de pinyola d'oliva. Gràcies a aquest Reial Decret, a partir del gener del 2014, s'han
d'utilitzar envasos irreomplibles d'olis en els establiments hostalers o be
monodossis.
Anem a veure a continuació
l'opinió de persones vinculades amb l'oli i l'hostaleria.
Per iniciar el tema parlem
amb Ramon Gassió Mónico, President de la Confraria de l'Oli Verge Extra de les
Garrigues i les Terres de Lleida i propietari de les conegudes marques d' AOVE
" Olis dels Templers " i "La Comandilla".
L'excusa del preu és molt
lògica . Jo, des de la Confraria voldria afegir aquestes peculiaritats.
a ) Garanteix la
traçabilitat de l'oli envasat , ja que acredita cultiu , collita i molturació
en òptimes i controlades condicions. El seu ús està avalat per les diferents
organitzacions vinculades amb l'oli tant oficials com particulars. Nosaltres
com a Confraria de l'Oli Verge Extra de les Terres de Lleida certifiquem una
total garantia al producte.
b ) Aporta qualitat i
garantia a l'establiment que les serveix.
c ) Incrementa el valor
afegit tan necessari en el nostre oliverar i altres fabricants de tot l' àmbit
nacional (vidre, tap, etiquetes. etc).
d) No cal tenir envasos de
superior capacitat oberts perquè un comensal així ho hagi sol·licitat .
e) L'increment de preu és
marginal ja que el setrill també ha d'incloure un altre tipus d'oli.
f ) El percentatge de plats
que s'amaneixen personalment no acostuma a excedir del vint per cent del total
de plats de la carta.
g ) La presència d'aperitius
amb pa o pa amb tomàquet ha d'estar limitat a l' ús de cada comensal no oferint
el pa del menjar pròpiament dit fins al servei del primer plat.
h ) Estalvia el cost de l'emplenat manual dels setrills.
i) En portar inclòs
l'anagrama de l'establiment es converteixen en objecte de col·leccionisme.
j ) Estem parlant d'uns 0,10
euros per comensal.
Aquesta normativa es va
intentar sense èxit implantar a tota la Comunitat Europea . Ja existien països que l'havien establert en les seves normatives nacionals
però en els països nòrdics no va prosperar. Potser la raó sigui que ja fan
servir moltes d'aquestes ampolles als seus establiments.
Setrilleres d'oli Verge Extra "La Comandilla". 250 cc.
Tant als elaboradors d'olis
de qualitat bàsicament olis d'oliva verge extra i ecològics la nova normativa
sobre l'obligatorietat de l'ús de setrills irrellenables en establiments
d'hosteleria els és convenient. Als elaboradors perquè poden vendre els seus
productes sense cap possibilitat d'adulteració i als hostalers perquè
garanteixen la bondat del producte i la seva traçabilitat. (Sabem que a les
setrills reutilitzables no hi havia cap tipus de certesa sobre el seu contingut) i també que s'havien produït una sèrie de denúncies per omplir olis ""desconeguts" en ampolles amb marca registrada. No volem dir amb això que
la picaresca era d'ús comú. Només es produïa en establiments on no els
importava perdre clientela per culpa de l'ús d'un oli de baixa qualitat . En
els establiments d'alta cuina ja s'estaven utilitzant olis en setrills
(ampolles) irreomplibles.
Abel Boldú, Farmacèutic
Diplomat en Sanitat.
Ho considero un encert
perquè el producte es veu definit i determinat sense cap possiblitat d'adulteració la qual cosa aporta una garantia i seguretat per al
consumidor.
Cooperativa
El fet de poder oferir al
client el nostre producte amb total integritat i afermant la traçabilitat és
considerat com un gran avenç en la qualitat que mereix el consumidor final.
Pagès
Per als agricultors el fet
que la nostra collita pugui arribar al consumidor amb tots els seus valors,
virtuts i característiques organolèptiques és una conseqüència molt positiva
encara que econòmicament no ens repercuteixi massa..
Hostelera
Nosaltres ja gastem setrills
irreomplibles des de sempre . Encara que representi un increment de preu , la
quantitat és mínima , i a més aporta una qualitat , serietat i traçabilitat que
fa que el Restaurant o Hotel vegi incrementat el seu prestigi.
Xavier Benet, el nostre cuiner entrevistat aquesta publicació.
En un bon banquet no val la pena jugar-se tot el banquet per un petit estalvi en l'oli.
Fa molts anys que li faig ús. Aporta fiabilitat i garantia al producte i més en aquesta terra.
Gama "Oli dels Templers amb ampolles irreomplibles.
CLOS PONS. MOLI D'OLI, CELLER I JARDÍ DE LES OLIVERES.
Població de l'Albàges.
GRUP PONS
El Grup Pons es podria
definir com la relació entre una família, la família Pons i una
terra. La terra aspra, seca i amorosa de les Garrigues concretament al poble
de l' Albages . La població de l' Albages
està situada al cor de la comarca lleidatana de les Garrigues a uns quaranta
quilòmetres de la capital provincial, Lleida. Té uns cinc-cents habitants amb una
economia vinculada a l'agricultura, concretament i en l'actualitat a
l'agricultura de secà. Cereals, ametllers i sobretot oliveres són les seves
senyes d'identitat. En els seus camps es produeix el millor oli d'oliva del
món, l'oli d'oliva arbequina. En aquests moments 'ha torna-t a reemprendre la construcció de la presa del pantà del projecte del canal Segarra-Garrigues que canviarà força la fisonomia local.
Velles pedres de molí de Can Pons. En ple funcionament.
Els Pons van néixer amb
l'olivera. Els seus productes oleícoles han aconseguit fama mundial . Encara
conserven en ple centre de la població el vell molí de pedres còniques que al
costat d'un modern molí segueixen premsant les reconegudes olives.
Antic molí de Can Pons, vista general.
Diferents presentacions
acompanyen els seus olis d'oliva verge extra i una molt interessant gamma de
productes d'oli amb herbes, cítrics i un oli apte per a nadons.
Gama d'olis Pons especial per nadons.
Gama d'olis produits pel Grup Pons.
Un cop assentats en el món
de l'oli de qualitat, una iniciativa del patriarca Eduardo Pons va ser la
construcció d'un celler amb l'intenció de produir uns vins excepcionals amb
unes vinyes a peu de celler que resumeixen tot el caràcter d'aquestes àrides
terres. A prop del celler transcorre la conca del riu Set, un riu, la major
part de l'any amb un cabal gairebé inexistent, però que dóna personalitat a
aquesta part de la comarca.
Les vinyes repartides entre petites muntanyes al Clos Pons a l'Albagés.
La pluviometria és molt baixa, les temperatures són molt extremes. Fred intens a l'hivern i calor sofocant a l'estiu. Els sòls són graverosos amb diferents composicions minerals i pobres en matèria orgànica. Aquestes característiques afavoreixen l'elaboració de vins ecològics i de gran qualitat.
Vista exterior de la bodega del Clos Pons.
La pluviometria és molt baixa, les temperatures són molt extremes. Fred intens a l'hivern i calor sofocant a l'estiu. Els sòls són graverosos amb diferents composicions minerals i pobres en matèria orgànica. Aquestes característiques afavoreixen l'elaboració de vins ecològics i de gran qualitat.
La construcció del celler,
un modern edifici integrat perfectament en la fisonomia del terreny, amb
materials com pedra, vidre i fusta i un interior càlid i acollidor que permet
tot tipus d'activitats relacionades amb la cultura i gastronomia del vi. Està
situada a la part alta d'un turó immersa en el paisatge el que permet unes
vistes tant a la vinya com a les magnífiques postes de sol en una comarca on la
nitidesa celestial és contínua.
Interior de la bodega Clos Pons. Zona de degustació.
.
.
Seguint la nostra filosofia
comunicativa avui només citarem els vins en el seu caràcter general per a
properes publicacions analitzar un per un.
Tots els vins de Clos Pons
són negres a excepció del Sisquella i ara elaboren cinc classes .
Sisquella
Alges
Roc Nu
Boc de Foc
809
Tots aquests vins i el
celler estan inclosos en la Denominació d'Origen Costers del Segre.
EL JARDÍ DE LES OLIVERES
Una més que interessant
aventura és la que a les seves terres de l' Albagès ha emprès Eduard Pons. Es tracta del que
ell anomena " Jardí de les Oliveres ". En una zona pròxima al seu
celler vinícola ha plantat en una extensió de 3,5 hectàrees unes dos-cents
cinquanta classes d'oliveres procedents de tota la zona olivarera mediterrània. De cada classe n'ha plantat 5 exemplars pel que la seva plantació actual supera les mil oliveres.
El dia de la visita va ser
fantàstic . Era en plena època de recol.lecció el que feia que totes les
oliveres tinguessin les seves respectives olives en fase de maduració, unes
classes més que altres, però la visió era digna d'admiració.
De les diferents varietats
extraiem la seva procedència, 26 de gregues, 1 de Xipre, 1 de Jordània, 1
de Albània, 9 de Síria, 3 de Egipte, 43 d'Espanya, 1 del Líban, 55
italianes, 5 de Algèria, 36 de França.
Una curiositat era que l'Eduard havia col·leccionat una proveta amb pinyols (les olives es distingeixen
pel pinyol que ve a ser com una empremta dactilar), un metacrilat amb tres
fulles de l'arbre i un pot amb olives en conserva per cada varietat o sigui uns 250
exemplars. O sigui cada varietat tenia les fulles, els fruits i els seus pinyols.
Tenint en compte que l'Eduard Pons és un home aventurer, s'ha llançat al nou cultiu que està fent furor a la comarca, el cultiu del safrà. Una franja de terra fent companyia a les oliveres ja està en plena producció. A veure que en surt.
Flor de safrà a punt de collita.
UN VI BLANC L'ESCORÇA 2012
NOTA DE TAST
Escorça 2012
Elaborat per: Celler
Matallonga ( Fulleda ).
Denominació d' Origen: DO
Costers del Segre ( subzona Garrigues ).
Sòl : franc, argilós i
altament calcari.
Altitud: 650 m.
Clima : Continental.
Varietat: Macabeu 95% i
Chardonnay 5% , de les finques propies de la Granada i Matallonga.
Elaboració: macerat en les seves pells durant 12 hores. Fermentació en Dipòsits d'acer inoxidable de 30 Hl.
Estabilització natural.
Grau: 13 º.
Criança : criança reductiva
amb lies fins durant 8 mesos.
Tipus de viticultura:
sostenible.
Presentació: en ampolla
Borgonya, color fulla morta.
Color: vi blanc amb tons
verdosos, que marquen la seva joventut.
En nas: presenta una aroma
de fruita fresca, madura amb tocs de fruita blanca i pinya.
En boca: ens sedueix el seu caràcter exclusiu i expressiu. S'ha assolit un molt bon equilibri entre la
densitat, l' estructura malalta, l' atac nerviós i el seu gran volum Final
al fons del paladar i als laterals de la llengua, fresc i agradablement àcid,
que fa salivar i convida a una segona copa.
Un vi amb ànima, per gaudir-lo amb la gent a qui et sents més arrelat .
CUINA MEDIEVAL CATALANA
Capítol 1
Cap a finals de l' Edat
Mitjana i amb l' irrupció del Renaixement, la Corona Catalano -Aragonesa disposava d'un important imperi a la Mar Mediterrània. És deia que
qualsevol peix que visqués a l'esmentada mar portava al seu llom impreses les quatre barres de la bandera catalana.
Aquest fet feia que molts dels grans cuiners de l'època estesin al servei de les autoritats de tota aquesta zona del Mare Nostrum i aquest fet va fomentar que la cuina catalana
assolís una gran importància i influència en el Principat i sobre tot a Barcelona, capital i empori comercial de la zona i l' època.
Catalunya, com hem dit, té una força política, una prosperitat econòmica, centre d'un comerç
espectacular amb tota la Mediterrània, uns productes agrícoles i ramaders
espectaculars i uns filòsofs, científics i literats de renom europeu.
Cuina de persones de classe humil.
Amb aquestes consideracions
prèvies podem afirmar que ens trobem davant una cuina rica, refinada, variada,
saborosa, intel•ligent i sana. També i per localització geogràfica tenim una cuina de mar, una de plana i una de muntanya. En molts casos barrejada. A la
plana i a la muntanya també tenim una cuina de bosc (herbes, fruites boscanes i volets) i de cacera).
Tenint en compte que cada
cuiner és una persona solitària podem també afirmar que el mateix plat te tantes variacions com cuiners.
Ja podem tobar tot un
seguit de cuiners i escriptors que ens han deixat força tractats de alimentaci ó, medicina i cuina, Molt lligats entre ells. Podem citar Ramon Llull, Francesc d'Eiximenis, monjo de Girona a mes
de gran teòleg i amb diferents càrrecs a Jerusalem. Jaume Roig , valencià autor
del llibre de les dones a principis del segle X. Rupert de Nola o Robert o
Mestre Robert, fou el gran escriptor de cuina de l' època. Cuiner del rei
Ferran I de Nàpols escriví el Llibre del Coch. No podem oblidar el Llibre del
Sent Soví, receptari medieval en el qual és basaran molts dels cuiners
posteriors.
Hem de considerar que
en aquella llunyana època encara no havíen arribat al vell món els productes
americans i els orientals eren força escassos.
Eines per cuinar i sabó fet amb oli o llard. Tot s'aprofitava en les cases pobres.
Gràcies als "llibres de censos" pels impostos molts cops els contribuents pagaven en espècies, podem conèixer les contribucions i amb elles els tipus d'animals comestibles i
també les fruites, hortalisses, caça i pesca.
el menjador.
Les classes populars
menjaven junt a la llar en una sala que feia les funcions de cuina, menjador i
sala d'estar. La noblesa ho feia al tinell, gran sala rectangular.
És menjava asseguts en
cadires o bancs, normalment encoixinats, amb vista a una taula normalment
rectangular sobre cavallets i coberta amb estovalles de llí. Cada comensal disposava d'un tovalló a joc amb la tovalla de lli que com hem dit cobria la taula. Les
taules eren paral•leles a les parets i en hi havia tres. Els comensals seien en un
sol costat de la taula. No tenien ningú al davant. En front i separada, una taula per deixar a els plats sortits de la
cuina abans de servir-los. El menjar és presentava en grans
plates que es situaven al mig de la taula.
Cuina-menjador de classe acomodada.
Els àpats.
Dos al dia, el dinar al migdia i el sopar al vespre. No hi havia desdejuni com avui entenem; però a l'axecar-se s'acostumava a menjar pa sucat amb vi o oli .
La taula.
A la taula és posava el pa,
de forma rodona, el saler al costat del comensal principal. Altres pots amb espècies, culleres (que podien ser de fusta i de metall ) i ganivets.
Un cop asseguts uns servents els rentaven els mans amb aigua de roses o infusions de romaní, o sàlvia.
D'aquesta operació se'n deia "donar ayguamans". Operació que és repetia a l'
acabar l' àpat.
També els comensals disposaven d'una escudella
per les sopes i cremes i un tallador per els menges rostides (lo que avui seria un plat pla). Les
escudelles de la gent pobra eren de fusta i entre la noblesa destacaven els de
terrissa decorada de la zona de València. Els metalls nobles eren prerrogativa
dels mateixos reis.
Podien tindre plats propis o
servir-se directament de les plates posades al mig de la taula.
Eines de cuina més utilitzadés.
Com és menjava.
El pa era essencial, aquesta singularitat ha perdurat fins a l' actualitat. A part d' aliment servia per
instrument ja que servia com a cullera i forquilla. Les sopes i cremes és
menjaven amb culleres. La
carn i a els aliments sòlids s'agafaven amb les mans. En aquests Temps
ja s'utilitzava la broca, una eina amb dues o tres puntes (com un trident).
El gran Eiximenis ja dóna
una sèrie de normes de conducta a taula, com els de no menjar més que un altre de les plates compartides, de no llepar-se els dits, de no tocar la carn amb les mans,
agafar la sal amb el ganivet, utilitzar el tovalló ...
Per a beure usaven un recipient amb un coll llarg i la base esfèrica. Servien la beguda en tasses o copes de vidre, ceràmica i
metall. Eiximenis diu sobre
el vi, l' francesos veuen sovint i poc, a els catalans molt i poc sovint i els alemanys molt i sovint.
El menú.
El menú depenia de la posició social. Les classes humils s'alimentaven de pa d'ordi, cebes i alls, cansalada i aigua.
En cas de banquets (les classes benestants) acompanyaven l' àpat amb música, s'interpretaven peces teatrals, mims o és recitaven versos. D' ací va néixer la paraula Entremès
Sala d'estar d'una família burgesa.
Els ingredients.
Pel que fa als ingredients
que s'empraven en aquella època tenim una llista que hem tret dels llibres de
Sent Soví i del Llibre del Coch, dels que ja us hem parlat anteriroment.
Fècules i grans: l'arròs,
el sucre, la farina, la sèmola, el faig, l'ordi, les llenties, les faves
i els cigrons.
Vegetals i fruites: l'
albergínia, a els espinacs, la magrana, la taronja amarga, els espàrrecs, els porros, la ceba, la carbassa, la col, la pastanaga, l' enciam, l'
escarola, l' endívia, a els créixens, la llimona, el raïm i els alls.
Peixos: llamprea, rajada,
sardina, salmó, anguila, morena, crancs, lluç, llissera, saboga,
llobarro, déntol, orada, pagell, moll, corvall, rata, bonítol, tonyina, tonyina salada, llagostí, llagosta, clavilló,
sípia, calamar i pop.
Carns i menuts: ovelles, cabres, garrins,
bens, cabrit, vedella, vaca, bou, nítols, pulmons, cors, fetges,
ronyons, pollastres, gallines, conills, ànecs, oques, coloms ...
Ocells i caça: Paons, perdius, faisans,
guatlles, tords, llebres, porc senglar, cérvol i ós.
Espècies i herbes: canyella, clau, nou moscada, gingebre, safrà, macis, cardamom, galanga, julivert, marduix, menta, sàlvia, romaní, farigola ...
Fruites seques: ametlles panses, pinyons,
nous, avellanes, dàtils i figues.
Gèneres diversos: oli, mel, llard de porc, formatges ...
El pa, aliment imprescindible a les hores i en l'actualitat. "Pa de ronyó" de les Borges Blanques.
Una recepta curiosa "
ROSTIT DE GAT".
Una de les receptes que em va cridar més l'
atenció fou el "Rostit de Gat". Tanscriure aquesta recepta del mateix Robert de Nola al seu " Llibre del Coch " , per si algú és
vol desfer de la seva mascota, o per preparar-se per suportar més be la
crisi.
De totes maneres no donarem
els proporcions dels ingredients ja que aquesta recepta no és gaire adequada
per a la cuina dels nostres temps. Agafeu -ho com a curiositat i deixeu el gat en pau..
Degolleu un gat i llenceu el
cap (és diu que qui és menja el cervell d'un gat és trastocaria), traieu-li
la pell, obriu-lo i netegeu-lo bè. Emboliqueu el gat en un drap net i
enterreu-lo durant un dia i una nit. Descolgueu-lo i després traieu-li el
drap i poseu l'animal en un ast. Poseu-ho a coure untat amb una picada d' all i oli. A mida que és
vagi rostint assoteu-lo amb unes branques verdes. Quan estigui tendre el talleu a trossos i el poseu en plats, regant-lo amb l'all i oli de la picada.
Segons diuen els que l'
han menjat, és tracta d'una vianda singular.
Per cert. Algú ha vist al Fufú?. Ha
desaparegut a l' hora que jo copiava aquesta recepta.
Foto del Fufú abans de cuinar-lo i també després de que se m'escapés.
BIBLIOGRAFIALA CUINA MEDIEVAL A L' ABAST eliana tibhaut EDICIONS LA MAGRANA
BIBLIOGRAFIA
DGDH DEMOCRACIA GLOBAL DRETS HUMANS
En primer lloc Democràcia Global Drets Humans - DGDH us vol desitjar unes Bones Festes i un millor i pròsper Any nou 2014, ( no serà fàcil tal com ho han deixat els actuals partits polítics i els polítics que governen el país) encara que no deixarem que ens fotin també les festes .
L'any 2014 serà el nostre any, el de tots.
Us avançament la part primera de l'extens programa de Democràcia Global Drets Humans- DGDH.
Per què l'habitatge ens traurà de la crisi ?
PROJECTE
Habitatge Gratuït i en propietat per a tothom.
OBJECTIU
Recuperació econòmica, laboral i emocional de les persones per mitjà del flux econòmic i consum intern.
PROCEDIMENT
Classificació
Tres són els grups d'actuació A- B -C
GRUP -A
Totes aquelles persones que ténen pendent de pagament la seva hipoteca.
GRUP - B
Totes aquelles persones que han pagat el seu habitatge
GRUP -C
Totes aquelles persones que han perdut el seu habitatge o que mai han disposat d'un.
PROCEDIMENT
Actuació
GRUP -A
El cost del pagament de la hipoteca , serà a càrrec de l'Estat, a més s'estalviaran les despeses bancàries com: reclamacions impagats, demora, comissions, renegociacions i altres.
GRUP - B
Devolució mensual del cost de compra de l’ habitatge, en cas de defunció els cobraran els hereus.
GRUP -C
Lliurament d'un habitatge, a triar per la persona.
BENEFICIS
El flux de diners, aconseguit en no haver de pagar les hipoteques, més la devolució de la inversió en habitatges ja pagades, mes la tinença d'un habitatge per part d'aquells que no tenien, permetrà:La Recuperació Laboral.
Es reduirà sistemàticament l'atur
Es reduiran paral·lelament els costos econòmics produïts per l'atur, com la baixa producció, pèrdua de mercats, dependència de mercats externs ...
Es reduirà el cost econòmic pel pagament del subsidi de l'atur.
Es reduiran els costos del pagament d'ajudes socials.
Creació de noves empreses i de l'auto-ocupació (autònoms).
en conseqüència
Reflotació mercat empresarial (petites, mitjanes empreses, autònoms).
Contractació de treballadors i autoocupació.
La recuperació d'empreses amb problemes o situacions insostenibles.
Manteniment i inici del creixement de sous (en no haver de pagar una hipoteca, disposar d'una gratuïtament o per la devolució del pagat, sense comptar els costos que ens cobraven els bancs, es tindrà més diners útil i real).
Increment productiu general
Reducció impostos empreses, tant d’autònoms, com per les empreses amb treballadors.
Millora de l'estat emocional de les persones.
en conseqüència
Es reduirà el consum de productes farmacèutics, com antidepressius i altres relacionats amb la tristesa, depressió, ansietat ...
Es reduiran els índexs de consultes mèdiques, a especialistes, diagnòstics i cirurgia per malalties relacionades amb un estat emocional negatiu.
Es reduirà el consum excessiu d'alcohol, drogues i altres inhibidors.
Es reduirà el malestar de la població i les seves conseqüències com a baix rendiment, frustració, violencia …
Es reduiran els conflictes familiars i les seves nefastes conseqüències produïdes per la manca de diners.
Es reduiran les despeses socials per exclusió social.
Es recuperarà el benestar social, confiança en el futur, perspectives de vida positives i confianza.
Reformes tan necessàries en política, en economia, en lo social.
Veure algunes d'elles en www.dgdh.es
Reducció en general dels costos de la crisi
Pagament deute amb Europa (prèvia revisió a fons del que diuen que devem les persones)
Renovació de la confiança en el país per part dels mercats (no especulatius).
Reducció costos reflotament entitats financeres (bancs, caixes ... )
Recuperació entitats financeres ( bancs, caixes, …)
Joan Cabanyol President de Democracia Global Derechos Humanos.
Recordeu amb Democràcia Global Drets Humans
tindreu habitatge gratuïta i en propietat.
podeu prendre decisions sobre el que ens afecti a tots.
treball digne i ben remunerate.
cobert tot el basic.
un país més net i ecològic.
tornareu a il·lusionar- se pel futur.
i a més perseguirem la corrupció, els abusos, el malbaratament, l'especulació salvatge ...
Bones Festes de nou, ens veiem al 2014 , i ens posem en marxa
Salutacions
Joan Cabanyol
President DGDH
www.dgdh.es
En primer lloc Democràcia Global Drets Humans - DGDH us vol desitjar unes Bones Festes i un millor i pròsper Any nou 2014, ( no serà fàcil tal com ho han deixat els actuals partits polítics i els polítics que governen el país) encara que no deixarem que ens fotin també les festes .
L'any 2014 serà el nostre any, el de tots.
Us avançament la part primera de l'extens programa de Democràcia Global Drets Humans- DGDH.
Per què l'habitatge ens traurà de la crisi ?
PROJECTE
Habitatge Gratuït i en propietat per a tothom.
OBJECTIU
Recuperació econòmica, laboral i emocional de les persones per mitjà del flux econòmic i consum intern.
PROCEDIMENT
Classificació
Tres són els grups d'actuació A- B -C
GRUP -A
Totes aquelles persones que ténen pendent de pagament la seva hipoteca.
GRUP - B
Totes aquelles persones que han pagat el seu habitatge
GRUP -C
Totes aquelles persones que han perdut el seu habitatge o que mai han disposat d'un.
PROCEDIMENT
Actuació
GRUP -A
El cost del pagament de la hipoteca , serà a càrrec de l'Estat, a més s'estalviaran les despeses bancàries com: reclamacions impagats, demora, comissions, renegociacions i altres.
GRUP - B
Devolució mensual del cost de compra de l’ habitatge, en cas de defunció els cobraran els hereus.
GRUP -C
Lliurament d'un habitatge, a triar per la persona.
BENEFICIS
El flux de diners, aconseguit en no haver de pagar les hipoteques, més la devolució de la inversió en habitatges ja pagades, mes la tinença d'un habitatge per part d'aquells que no tenien, permetrà:
Es reduirà sistemàticament l'atur
Es reduiran paral·lelament els costos econòmics produïts per l'atur, com la baixa producció, pèrdua de mercats, dependència de mercats externs ...
Es reduirà el cost econòmic pel pagament del subsidi de l'atur.
Es reduiran els costos del pagament d'ajudes socials.
Creació de noves empreses i de l'auto-ocupació (autònoms).
en conseqüència
Reflotació mercat empresarial (petites, mitjanes empreses, autònoms).
Contractació de treballadors i autoocupació.
La recuperació d'empreses amb problemes o situacions insostenibles.
Manteniment i inici del creixement de sous (en no haver de pagar una hipoteca, disposar d'una gratuïtament o per la devolució del pagat, sense comptar els costos que ens cobraven els bancs, es tindrà més diners útil i real).
Increment productiu general
Reducció impostos empreses, tant d’autònoms, com per les empreses amb treballadors.
Millora de l'estat emocional de les persones.
en conseqüència
Es reduirà el consum de productes farmacèutics, com antidepressius i altres relacionats amb la tristesa, depressió, ansietat ...
Es reduiran els índexs de consultes mèdiques, a especialistes, diagnòstics i cirurgia per malalties relacionades amb un estat emocional negatiu.
Es reduirà el consum excessiu d'alcohol, drogues i altres inhibidors.
Es reduirà el malestar de la població i les seves conseqüències com a baix rendiment, frustració, violencia …
Es reduiran els conflictes familiars i les seves nefastes conseqüències produïdes per la manca de diners.
Es reduiran les despeses socials per exclusió social.
Es recuperarà el benestar social, confiança en el futur, perspectives de vida positives i confianza.
Reformes tan necessàries en política, en economia, en lo social.
Veure algunes d'elles en www.dgdh.es
Reducció en general dels costos de la crisi
Pagament deute amb Europa (prèvia revisió a fons del que diuen que devem les persones)
Renovació de la confiança en el país per part dels mercats (no especulatius).
Reducció costos reflotament entitats financeres (bancs, caixes ... )
Recuperació entitats financeres ( bancs, caixes, …)
Recordeu amb Democràcia Global Drets Humans
tindreu habitatge gratuïta i en propietat.
podeu prendre decisions sobre el que ens afecti a tots.
treball digne i ben remunerate.
cobert tot el basic.
un país més net i ecològic.
tornareu a il·lusionar- se pel futur.
i a més perseguirem la corrupció, els abusos, el malbaratament, l'especulació salvatge ...
Bones Festes de nou, ens veiem al 2014 , i ens posem en marxa
Salutacions
Joan Cabanyol
President DGDH
www.dgdh.es
MOSTRA GASTRONÒMICA DE LES GARRIGUES
Han passat ja molts anys des que una iniciativa turístic-gastronòmica entre els establiments hostalers i el Consell Comarcal tingués la seva implantació a la comarca de les Garrigues. Ja és la dinovena edició.
Es celebra a la majoria de restaurants de la comarca i acostuma a produir-se entre el dia 1 de novembre i el 15 de desembre.
En aquesta edició de 2013 han estat deu els establiments hostalers presents.
RESTAURANT HOSTAL BENET DE LES BORGES BLANQUES
RESTAURANT ERIGARD DE LES BORGES BLANQUES
RESTAURANT MASIA LES GARRIGUES DE LES BORGES BLANQUES
RESTAURANT MASIA SALAT DE LES BORGES BLANQUES
RESTAURANT ELS FOGONS DE LA CARME DE CERVIÀ DE LES GARRIGUES
RESTAURANT EL CASTELL DE LA FLORESTA
RESTAURANT LA GARBINADA DE GRANYENA DE LES GARRIGUES
RESTAURANT-GRANJA LA MANREANA DE JUNEDA
RESTAURANT MIRAVALL DE JUNEDA
Els preus es mouen entre els 28 i els 40 euros per persona.
FESTA DELS OCTOGENARIS A LES
BORGES BLANQUES
El diumenge 17 de novembre
de 2013, és cel·lebra a les Borges Blanques la 4a Festa d'Homenatge als nostres octogenaris, organitzada per l '
Ajuntament de les Borges Blanques, concretament des de la Regidoria de
Benestar Social i Família.
Foto commemorativa de la Festa dels Octogenaris.
Entre les Autoritats assistents destaquem a l'Alcalde de la nostra ciutat Sr. Enric Mir, acompanyat dels
regidors del consistori Sra. Núria Palau, Sr. Jordi Ribalta, Sr. Francesc Mir i Sra. Pili
Chimenos.També
al president del Consell
Comarcal, Sr juli Muro, a la Directora del Departament
de Benestar Social,
Sra .Montse Andreu. També ala Sra. Montse Aixalà , Diretora de la
Residència Assistida de les Borges, a Mossèn Daniel, capellà de la nostra parròquia i al Sr. Antonio Urgell, President del Casal d' Avis.
Sra .Montse Andreu. També a
A continuació, la regidora
de Benestar Social i Família, Sra Pili Chimenos, va adressar unes paraules de benvinguda al públic que omplia de gom a gom el Pavelló de l'Oli.
Un cop acabada la salutació vam poder gaudir de
diferents actuacions, en primer lloc, rebem
a la Coral del Casal de la
Gent Gran , que ens ofereixen dues actuacions. La
primera serà "El Saltiró de la Cardina, Sardana " de Vicens Bou dirigida per Jaume Oliveres.
Seguidament, varen cantar
"El Terrall de les Borges Blanques" en homentage pòstum a dues
persones molt vinculades al Casal, com eren el Sr. Josep Beltran i Simó que va
estar membre de la
Junta Directiva i va escriure la lletra i el Sr. Josep Vergé i
Puig, director durant 10 anys de la Coral i qui va composar la música
d'aquesta cançó.
A continuació és van recitar
a els poemes de la Sra. Donesta Farré i el Sr. Jaume
Roig. Ens varen emocionaran a tots.
Seguidament va actuar el Grup d' Escala Hi-fi del Casal de
Ells ens varen fer assaborir un passeig pel temps, amb un " popurri " de cançons d'Eurovisió.
A continuació ens deixaren amb la companyia de l'Esbart Dansaire Renaixença de Barcelona sota la Direcció
de Fréderic Gaudé que van interpretar un seguit de danses tradicionals catalans
entre els que voldria destacar el "ball de gitanes".
L'Esbart Renaixença de Barcelona va oferir una fantàstica actuació de danses tradicionals.
Un cop acabades les actuacions tan poètiques com musicals, l' alcalde i el president del Consell
Comarcal van dirigir unes paraules als octogenaris presents junt a les seves
familias. Unes paraules força emotives per a les vint-i-set persones que
complien aquesta onomàstica.
L'alcalde i les demés autoritats presents van donar un per un, el diploma i la medalla commemorativa d'aquesta efemèride .
Amb una foto conjunta entre els homenatjats i les autoritats és va tancar l' acte institucional.
Moment de l'entrega del diploma al Sr. David Reñé per part de l'alcalde de les Borges Blanques.
Per posar punt i final, ens disposàrem a iniciar el Ball de Tarda, com cada diumenge,
que en aquest i en honor als octogeràris, anirà A càrrec del Grup "Madison Group"
Reproduim els paraules que
va pronunciar la presentadora de l' acte, la nostra col.laboradora Estrella
Navarro en agraiment a:
Gràcies a totes les autoritats
que ens acompanyen.
Agraïm la col•laboració de
la Coral i Grup Escala hi-fi del Casal de la Gent Gran.
Als seus respectius
directors, Mònica Minguella i Jaume Oliveres.
A la Sra Donesta Farré i al Sr Jaume Roig.
També a :
Bar de Vidre.
Floristeria Anella.
A l' Imma Roig.
A en Salvador Arquès i l '
equip de so.
Als mitjanss de comunicació,
Sr. Ramon Mònico de les Borges Tv.
i al Sr. Ramon Gassió ,
director de la revista "Parlem de les Borges Blanques"
A la Comissió de Festes, a
la Brigada i demés col•laboradors
que sense la seva
ajuda ens hagués estat impossible organitzar aquesta entranyable vetllada.
Crònica d'Estrella Navarro.
Crònica d'Estrella Navarro.
I CERTAMEN DE MASCOTES A LES BORGES.
Per primer cop hem vist a
les Borges Blanques un certàmen dedicat exclusivament a les mascotes, en particular als gossos, tan de
companyia com d'espècies dedicades al treball com els de vigilància, de pastoratge, incluits gossos d'arrastrament de trineus.
Un concurs amb diferents
categories i premis per cadascuna d'elles va reunir una gran quantitat de gent, molts d'ells acompanyats de la seva mascota canina. Una demostració de doma
de cavalls va cloure aquesta jornada i amb la promesa institucional que és
repetirà en anys següents degut a la gran afluència de públic assistent.
La cavallista Cristina amb el seu magnífic cavall Toro.
La Maria dels Àngels, en Marc i en Pipo.
FESTA DE L' OLI D' ALPICAT
Molí de Ca l'Agustí
Molí de Ca l'Agustí
Aquest any 2103 s'ha celebrat a la població lleidatana d'Alpicat la festa de l'Oli. Ja fa uns quants anys que el món de l'oli té una cita al Molí de Ca l'Agustí.
L'Agustí Serés davant l'exposició. Foto Paco Lorenzo Tapia, Olearum.
Aquesta festa és una iniciativa dela Família Serés Santamaria propietària del esmentat molí, juntament amb "l'Associació Olearum, Cultura i Patrimoni del Aceite" amb una interessant representació dels seus socis i al capdavant en Francisco Lorenzo, president i
"alma mater" d'aquesta associació.
Els menuts de la família contemplant amb interés com raja el primer oli. Foto Paco Lorenzo Tapia
Aquesta festa és una iniciativa de
Com cada any la Festa va
durar tot el cap de setmana i va tenir com objectiu el rècord de quan els
pagesos elaboraven de la
forma més artesana possible el preuat "or liquid"
que no és altra cosa que l'elaboració de l'oli que serviria pels àpats de
tot l'any.
Els components d'"Olearum, Cultura y Patrimonio del Aceite". Foto Paco Lorenzo Tapia.
Com cada any una multitud de
persones és va apropar al molí amb l' intenció de comprovar com l'Agustí Serés
n'obtenia el "primer raig " d'un líquid entre verd i groc amb una aroma penetrant i saborosa.
Cata d'olis. Foto Paco Lorenzo Tapia.
Una sèrie de xerrades,
taules obertes i un tast d'olis van ser els actes més destacats que és
celebraren aquests dies. També destacarem una exposició pictòrica a la sala
superior del molí i habilitada per a exposicions i audiovisuals.
A punt pel "primer raig". Foto Paco Lorenzo Tapia.
ENTREVISTA A CUINERS
XAVIER BENET DEL RESTAURANT HOSTAL BENET (les borges blanques)
XAVIER BENET DEL RESTAURANT HOSTAL BENET (les borges blanques)
Xavier Benet a ple rendiment.
On vas néixer?.
En les Borges Blanques , comarca de les Garrigues
i província de Lleida .
Edat actual?.
Ara mateix tinc 31 anys .
Quan vas
descobrir la teva afició per la cuina?
Mai m’havia fet aquesta pregunta . Com que els
pares treballaven en els seus respectius oficis jo em feia el dinar quant tenia
gana , li dic " supervivència "
Has cursat estudis
i fet pràctiques de cuina?
Vaig estudiar a l'Escola d'Hoteleria de Lleida ,
Allí entre les assignatures teòriques s' intercalaven les pràctiques . Vaig
començar amb pràctiques de sala , cuina , Grau Superior de Restauració que
equival al FP2 i per acabar gestió d’hotels i restaurants .
Pràctiques en
Restaurants?
Les més importants per a mi van ser en " El
Carro Blanc " de les Borges Blanques i en "El Cuiner Català" a
Alpicat , prop de Lleida .
Que fas més a
part de cuinar en el teu restaurant (classes, cursets, demostracions,
divulgacions...)
Realitzo cursos i cursets de cuina així com alguna
demostració . També passo moltes hores investigant.
Vista exterior de l'Hostal Benet a la Plaça de les Borges Blanques.
Quin és el teu
plat preferit?
Per treballar i com no, per menjar, el foie .
Que opines de la
cuina tradicional de la comarca de les Garrigues?
Massa austera. No oblidem que es tracta d'una
cuina de supervivència en un territori pobre i molt estalviador . Tampoc tenim
el que podem anomenar grans productes .
Quin és el plat
comarcal que et demanes més?.
Els cargols , bàsicament a " la llauna "
. Són el producte més conegut . En la seva elaboració, llevat del mol·lusc,
tots els ingredients són de proximitat, ressaltant el nostre producte per
excel·lència : l'oli d'oliva verge extra .
A tu, que
t’agrada més cuinar?
La meva cuina la defineixo més com avantguardista
. De totes maneres tampoc elaborar una cuina 100 per cent avantguardista ni 100
per cent tradicional . Diguem que estic en un punt mitjà .
Que solen
preferir els clients, la cuina tradicional o l’avantguardista?.
Aquest és el resultat d'una política mediàtica .
Els meus clients són amants de tot tipus de cuina . Des dels mitjans s'ha
generat el tòpic de polemitzar entre les cuines tradicionals capitanejades per
l'extint Santi Santamaria i el "guru" de la " Nouvelle Coussine
" Ferran Adrià . El que si puc dir-te és que els cuiners hem sortit
guanyant experiències culinàries gràcies a aquest debat .
Interior del Restaurant Benet.
Professionalment
on vas començar ?
Com hem comentat anteriorment , vaig debutar
professionalment als 17 anys en el " Carro Blanc" . Després d'unes
quantes cuines vaig acabar en el meu propi restaurant . " L'Hostal
Benet" a les Borges Blanques , en ple centre de la plaça Major porticada i
en un edifici històric propietat de la meva família .
Com a empresari .
Filosofia de la teva cuina , el servei ... ?
Cuina d'avantguarda amb productes de proximitat .
Estàs casat?. Tens
família ?
Si i tinc dues nenes rossetes de 4 i 2 anys
respectivament .
Qui cuina a casa
teva ?
Encara que no sigui el més comú entre cuiners ,
cuino jo mateix .
Normalment que
mengeu?
Mengem de tot , podríem dir simplificant que
mengem dins de la
" Dieta Mediterrània ".
La teva mare o
pare ha influït en la teva forma de cuinar o en l'especialitat del Restaurant .
No, han influït el correcte dins l'àmbit familiar
.
Que penses dels
cuiners estrella?
Són els pares i grans artífexs de la cuina actual
. Admiro i valoro els seus treballs i la repercussió publicitària i mediàtica
que han aconseguit per a la cuina espanyola.
Conill amb escabetx.
Com influeixla Guia Michelin i
d'altres guies?.
La seva influència és enorme . El client que ve gràcies a l'ús de les guies és un client que sap el que es porta entre mans. També t'he de dir que Internet i el GPS en els dos últims anys han estat tremendament eficaços .
Com influeix
La seva influència és enorme . El client que ve gràcies a l'ús de les guies és un client que sap el que es porta entre mans. També t'he de dir que Internet i el GPS en els dos últims anys han estat tremendament eficaços .
És important
representar el lloc amb els productes culinaris ?
Si , a criteri de cada cuiner . Jo he nascut i
crescut al voltant d'una zona amb el mateix producte al cap de molts anys i
diversitat de preparacions . És lògic que em senti vinculat .
I la manera de
cuinar-los ?
En un restaurant no es cuina com a casa . Ha de
ser una cuina millor que la casolana pel que tenim una maquinària i unes
tècniques que no estan en les cuines domèstiques i alguns ingredients .
Creus que la
cuina de la teva lloc pot arribar a tenir ressò nacional o internacional pels
productes ?
Les Garrigues té uns quants productes d'abast
nacional i internacionals . Podem dir que els cargols són coneguts a tot
Espanya i l'oli és el producte número ui amb fama internacional . A part,
disposem de fruita dolça , fruita seca i un important assortiment de carns
destacant el porc .
Aquí a la comarca
pot funcionar la cuina exòtica o d'altres llocs ( sushi ... )?.
Si , els meus clients són molt aptes per a aquest
tipus de cuina . No la practico gaire, però quan ho faig es gasta tota .
Plat de peix.
Quin és el plat
més demanat , tradicional o creatiu . ?
El plat preferit pels meus clients és el cabrit a
baixa temperatura amb oli d'oliva verge extra .
També i en segon lloc el conill escabetxat a la
cassola amb llimona , farigola i vainilla .
Es demanen les
adaptacions de plats tradicionals a la cuina d'autor?
Sí i té bona sortida , això si , els posem en avís
. Normalment el seu ús es estar inclòs en menús - degustació .
El teu client es
entès en cuina, sap apreciar-la?
Sí, el meu client en la seva majoria és molt entès
. Pensa que ha de venir expressament i més agrada de comunicar els seus
impressions a tercers .
Sap maridar bé
els plats i els vins ?
Sí, és un client molt procliu als consells sobre
els maridatges .
Es deixa
aconsellar ?
Sí, és una bona característica a la meva clientela
.
Investigues nous
sabors ? Qui els prova ? .
Sí, investigo molt. Per provar el resultat jo sóc
el primer, després la família . Mai es serveix un plat fins que ja ha estat
testat una bona quantitat de vegades .
T'agradaria
oferir receptes i productes perduts ? . Creus que funcionarien ?
M'agrada aquest tema . Jo he treballat bastant el
congre .
L'alta cuina es
pot equiparar a l'art ?
Sí i tan, el que passa és que es tracta d'un art
efímer .
I la presentació
? . Algú fa una fotografia, ja que és un art no exposat ?
La fotografia immortalitza i ja deixa de ser
efímer , però els sabors i olors no es poden copsar.
Es diu que poseu
molt poc menjar en uns plats molt grans , que em dius ?
Sí és en pla de degustació és normal .
Estèticament té el seu valor i és interessant .
I també que el
decoreu massa ? No hi ha massa parafernàlia al plat ?
No tot és comestible . Si no cal un adorn no el
poses però el que pretenem és buscar el contrast .
Productes
artesans o industrials , encara que afectin al preu final ?
Utilitzem els millors productes que solen ser els artesans
encara no absolutament. Sí costen més, puges el preu del plat.
És important fer
promoció dels productes de proximitat ?
És un assumpte de lliure criteri segons el cuiner
. Jo personalment estic a favor .
Tenen sortida els
plats senzills tradicionals del nostre lloc ? ( Un pollastre de corral )
Si s'aprecia perquè el producte està molt valorat
en preu .
Lluites per tenir
algun tipus de distinció ( Estrelles Michelin ) ?
Personalment no tinc cap interès desmesurat .
Estic al marge .
Divulguen les
teves receptes i investigacions ?
Si , en articles i publicacions de la zona .
Formes part
activa de les xarxes socials ?
No. De totes maneres tenim pàgina web de
l'establiment però les xarxes socials en si com Facebook i Twitter no les
utilitzem .
Les postres
sempre han estat el " germà pobre" de la cuina ?
En el nostre restaurant tenen la mateixa
importància que la resta de plats.
Ens hauríem
d'acostumar a un vi diferent segons el plat ?
No estaria malament però en el vi hi ha molt
esnobisme .
I l'oli , hauríem
de demanar-li garanties d'autenticitat?
En les Garrigues i a partir de cert nivell de
cuina absolutament sí .
Com veus el fet
d'utilitzar diversos olis d'oliva segons el plat ( més afruitat , madur , amb
gustos ... )?
Podria ser una bona solució.
Partidari de la setrillera
d'un sol ús?
Fa molts anys que li faig ús. Aporta fiabilitat i
garantia al producte i més en aquesta terra.
QUÈ ENS POTS DIR DE L'OLI D'OLIVA VERGE EXTRA A LA CUINA
Consideres l'oli
d'oliva verge extra com l'eix central de la Dieta Mediterrània
?
Si, és completament cert.
Coneixen els
comensals o bé saben distingir entre els diferents tipus d'oli?
Si ho noten i cada vegada més . Coneixen molt bé
l'oli d'arbequina garriguenc . Els autòctons ja tenen incorporat l'olor i sabor
de l'oli en el seu ADN .
Creus que estan
influenciats pels tòpics
La gent de la zona no , coneixen bé els seus olis
.
Creus que
l'hostaleria més senzilla ( bars , cafeteries , etc ) hauria d'utilitzar
setrills irreomplibles .
Està més que clar clar que en el cas contrari
poden posar de tot i fastiguejar un dinar per simple i senzill que sigui.
Com consideres el
millor oli d'oliva verge extra espanyol , Creus que és millor l'italià o
d'altres països ? .
El millor és indubtablement l’espanyol i dins
d'aquest el d'arbequina .
La Dieta
mediterrània és la més saludable a nivell nutricional ? .
En el cent per cent .
Vostè
personalment quin tipus d'oli prefereix .
Oli Verge Extra d'Arbequina fruitat verd de la
comarca de les Garrigues . També estic a favor dels " cupatges ".
Com aconsella
utilitzar els diferents tipus d'oli ( verge extra , intens , suau , llavors ...
)
Com he dit anteriorment oli Verge Extra
d'Arbequina fruitat verd de la comarca de les Garrigues per a tot tipus d’amaniments
i cocció .
Millor
monovarietal o coupages .
Si són bons , tots els tipus .
Els grans
aliments , millor amb els grans olis ( anxova en oli VE ) .
En cas de conserves , evidentment.
L'oli d'oliva
verge extra té alguna contraindicació culinària?.
L'oli AOVE aguanta millor els fregits encara que
en ocasions alguns diguin el contrari .
La teva recepta
preferida amb oli d'oliva Verge Extra?.
Els confitats , on canviem el greix per olis
d'oliva verges extra.
Quines
diferències culinàries trobes entre els diferents tipus d'oli , Llavors , oliva
etc?.
Personalment i per la meva cuina , ben lluny! . No
vull ni veure'ls!
Un bon oli pot
ser vinculant en un bon banquet? .
En un bon banquet no val la pena jugar-se tot el
banquet per un petit estalvi en l'oli.
En el teu
restaurant que utilitzes ( procedència )?
Oli d'oliva verge extra d'Arbequina de les
Garrigues.
Xavier Benet :
Sí, l’ecològic d'oliva arbequina de les Garrigues
és molt recomanable .
El Restaurant Cal Benet ofereix un menú degustació
compost per 11 plats i durant la reconeguda Mostra Gastronòmica de les
Garrigues ofereix 16 plats.
ENTREVISTA A MANEL GINÉ Capítol II
Manel vostè va treballar a Correus?
Vaig estar molt
content de treballar a Correus ja que vaig conèixer moltes coses. Al matí
havies d’anar al correu, al tren, no ho portaven en cotxes com ara. El tren amb
el correu passava a quarts de vuit del matí i tenies que tenir-ho tot
preparat,després d’anar a l’estació passava tot el matí repartint les cartes. A
les onze passava un altre tren que anava a l’inrevés o sigui de Tarragona a
Lleida. En aquest tren rebíem la correspondència procedent de Tarragona i
Barcelona. A quarts de quatre tornava aquest tren cap a Tarragona. Tornàvem a recollir
les cartes de Lleida i a la nit encara en venia un altre de Barcelona. O sigui
tenies que anar a buscar la correspondència a quatre trens durant tot el dia.
No sempre hi anava jo ja que ens ho repartíem uns quants empleats. Com els
trens anaven amb tan poca puntualitat jo aprofitava per llegir. Allà a
l’estació, esperant els trens vaig arribar a llegir molts llibres.
Tots els viatgers
de l’època em recordaran assegut en un
carretó ple de sacs de cartes llegint, tren darrera tren.
Allà com et deia,
m’emportava un llibre i a llegir hores i hores.
amb els seus pares.
En quina edat va començar a treballar a Correus.
Quan vaig acabar
el servei militar.
Quants anys?
Doncs mira, fins
que em vaig jubilar.
Uns quaranta anys. Vaig rebre un telegrama de l’Interventor
General de Comunicacions, cosa que crec que no havien fet amb ningú més,
felicitant-me per haver treballat quaranta anys a l’entitat sense haver fet mai
cap baixa per malaltia. Quaranta anys sense cap baixa. Mai vaig fer vacances.
Si treballaves als diumenges, en l’època franquista, pobre de tu!. Recordo un
paleta que es va deixar una peça i el va agafar la Guàrdia Civil que a
més de detenir-lo el va portar cap a Missa que es feia al frares ja que
l’església estava cremada. També se’n feia a les Monges. Existia una fitxa de
la població on es posava si anaven a missa o no. El mateix passava amb les
processons, era obligatori assistir-hi. L’home que era detingut sense anar a
missa, era exposat a la cerimònia del revès o sigui de cara als feligresos. Després
estava arrestat. Els de Correus si que treballàvem. Processons en feien moltes
sobretot per Setmana Santa. He vist homes obligats a anar-hi amb bastons. A
l’Ajuntament et deixaven les espelmes que un cop acabada la processó tenies que
tornar al mateix lloc.
Vostè és religiós? Creu en Déu?
No ho sé. Saps
que va dir Plató?, jo llegeixo molt a Plató. És un gran geni. Si tens la consciència
tranquil.la descanses si no tens por. Si has fet el bé no tens por a la mort.
Perquè el coneixen a les Borges com “Le Monsieur”.
Perquè donava
classes de francès. Us explico. Els alumnes tenien per costum dir-me “Le
Monsieur” i d’aquesta forma em va quedar aquest renom. Hi havia, com saps, un
col·legi dels Pares Caputxins. Els exàmens es feien en un principi a Lleida.
Tenies que fer les classes com volien a Lleida, no com tu volies. Llavors els
professors van aconseguir que els exàmens es fessin ací a Borges i el temari
també es va adaptar. El professor de francès de les hores tenia molta feina amb
els exàmens i em va dir que l’ajudes a corregir-los. Em va dir que ho feia molt
be i me’ls va traspassar tots. Entre ells recordo que hi havia el del meu fill
l’Oscar i els vaig posar bona nota a ell i a un alumne belga.
Encara fa de professor de francès?
Vaig treballar
també a l’Aliança Francesa i aquests cursos estaven homologats per La
universitat de Tolosa i tenien validesa per a molts col·legis privats. Avui encara faig cursos desinteressadament
Manel, vostè va començar moltes activitats. Quina
va ser la seva activitat amb el
Centre Excursionista de les Borges
Primerament varem
fer la Revista Terrall ja que a mi
m’agrada molt la lectura i m’agrada molt fer treballar la ment. Per exemple Sòcrates va incidir, sense escriure res, no
com Plató, en el Diàleg. Fou eliminat perquè en sabia massa. Quan discutia amb
altres savis els deixava a zero i això no els agradava. Ell utilitzava el
diàleg com t’he dit. Seria llarg d’explicar-vos ho.
En Manel Giné en plena excursió.
Parli-m de la Revista
Terrall i del Centre Excursionista.
Varem començar
uns quants amics, va anar molt be i ja fa trenta dos anys que la fem. Fem pagar per la
revista però els col·laboradors no cobrem res, ni hem cobrat mai. En quant al
Centre excursionista aprofitava les vacances per fer activitats i sortides.
Podria explicar milers d’anècdotes. A l’estiu sortíem i també quan hi havia
alguna festa llarga o qualsevol festiu. Les fèiem pels revoltants de les Borges
però varem començar a fer-les amb canalla ja més lluny. Com vaig tenir por de
patir algun accident ja que anàvem molts vaig començar a fer-ho de forma legal
i vaig crear el Centre
Excursionista on es pugues assegurar a la gent. Desprès vaig
parlar amb una sèrie d’alpinistes que hi havia a Borges i a Lleida i tots
aquests es van cuidar de presentar els papers necessaris. Un cop acceptats em
varen elegir president i ho he estat durant 32 anys. En quant a excursions en podria
explicar tantes que se’m fa impossible. Els portava a la nit al cementeri perquè
no tinguessin por però perquè ho respectessin. Els hi explicava a més força
histories de les moltes que havia llegit. Quan els hi deia que havia coses de
tipus romàntic que no podia explicar em deien “tranquil Manel que ho sabem ja
tot”. Sentia que deien a la nit entre ells “El Manel ja dorm” per poder fer-se confidències
i jo els corregia. “No dormo, no”. Dormíem a les cabanes. Hi havia cops que érem
una trentena. També vaig anar tres cops a colònies de monitor. En aquestes colònies
hi havia cent criatures. Vaig anar a uns cursos per monitors amb uns quants de
Borges als Pirineus, amb tendes. Ara, trobo que són molt diferents les colònies
de l’excursionisme. Teniem a les colònies edificis de pedra ben organitzats. Jo
hi vaig anar més que res per veure com funcionaven. Nosaltres érem més lliures.
Estàvem als Pirineus amb tendes, no com les colònies en edificis. A més quan
vaig anar de colònies dormia al ras, vora l’edifici. M’agradava estar a l’aire
lliure. Un cop unes noietes que em van trobar estès van espantar-se i van
sortir corrents i xisclant fruit de l’ensurt, ja que no esperaven trobar a
ningú. Després més tard i passada la por van tornar amb uns monitors i els vaig
dir “estic viu” i com és lògic, tots a riure.
I el ciclisme? Ha estat molt important també a la
seva vida?
Nosaltres més que
res sortíem a peu. Fèiem grans caminades. Però també hi anàvem amb bicicleta.
Hi havia dies que anàvem fins a Tarragona, ens banyàvem i tornàvem a les Borges.
Pensa que això és molt eh!. Quasi sempre que anava a Lleida per questions de
Correus també hi anava en bicicleta.
Com t’he dit
anàvem més a peu a les excursions. Anàvem al Pic de l’Àliga i teníem que
travessar per boscos i camins molt estrets. Llavors aprofitàvem les petites
llacunes per banyar-nos. Un cop ens varem trobar a una dotzena de nois
despullats i amb l’ensurt corresponent.
Vostè ha estat una persona molt sana. Ha tingut
molt contacte amb la natura.
Llegia bastant
llibres de natura i ciència, tan catalans com espanyols i francesos. Feia cada
dia unes sessions de ioga. M’aixecava cada dia a les cinc del matí i reflexionava
sobre tot lo que havia llegit, escoltava música clàssica i a quarts de set
sortia amb el gos a passejar-lo. Fèiem uns vuit quilòmetres cada matí. No he
fumat mai ni bec cap licor, menjo molt vegetal
Va tenir un paper molt important en el món
cultural i li voldria preguntar per la seva influència a l’Associació Amics del
Terrall.
En va haver dues
associacions. La primera va organitzar algunes conferències, van posar guàrdies
per vigilar el Terrall, van fer molta feina. Em recordo que alguna gent de
dretes va protestar perquè deien que portàvem uns conferenciants massa
catalans.. Llavors vàrem editar un “butlletinet” amb el nom de tots els socis i
una petita introducció. Un total de quatre pàgines. Però varem tenir molts
problemes perquè estava escrit en català. Llavors la gent es va desanimar. I
amb el temps va néixer la segona associació. Avui ja no formo part de la seva Junta Directiva.la volien. Com la dona es
queixava contínuament de la meva afició a guardar paperassa vaig donar tota
aquesta documentació al Melani d’Urgell, en Josep Maria Farré perquè ell ho
guardés.
He de dir que estar
al capdavant d’una Associació i amb els mitjans d’aleshores era molt sacrificat
i ens donava molta feina.
Vostè que sempre ha participat en diferents
activitats i entitats. Que està fent actualment ja que és ben sabut que no para
mai?.
Actualment em dedico
a la Revista
Terrall . Visitola revista. Per cert, en
Josep Vallverdú del que soc bon amic n’ha complert 90 d’anys. Ara ja em trobo
una mica cansat ja els he dit que les entrevistes del Terrall que les faci un
altra persona. El que m’agrada més és la historia, buscar en arxius i trobar documents.
Per exemple m’agrada el tema del Marquès d’Olivart. Per cert per culpa seva varem
tenir un debat amb el Gassió ja que jo vaig poder demostrar que el Marquès no
havia donat la seva casa pairal, avui ajuntament al poble sinó que l’havia
venut. (Ja que és el Gassió el director d’aquesta revista digital diu que
l’havia donat molt barat, però tampoc el Gassió coneixia que estava molt
deteriorat l’edifici). El preu de venda fou de 100.000 pessetes més un deute
amb un senyor d’Arbeca per part del D’Olivart. No és doncs veritat que fos
regalat.
L’historia està feta per qui l’escriu.
Bé, els documents
estan a l’abast de tothom. El Segura i el Gassió varen fer un llibre de postals
i ens el van dedicar al Melani i a mi, cosa que els hi tinc que agrair. Però
varem encetar un debat i jo encara me’n recordo encara que ells ja ho han
oblidat possiblement perquè tenia raó com així ho reconeixen en l’actualitat.
En fi, interpretacions.
També va ser vostè qui va rebre el primer premi
Olivera d’Or al borgenc de l’any va ser l’any 1988
Jo no en sabia
rés, tampoc sabia que volguessin fer aquest premi i de cop un dia tornant d’un concert de
Juneda em van dir que havien trucat de l’Ajuntament que me nomenaven “Borgenc
de l’Any” i van donar al Jordi Pujol el “garriguenc de l’any”. No me’n recordo
massa bé. Ell no va poder venir i va enviar un representant i ens van donar
unes plaques que està per ací. Mira-te-la
ací la tenim!
Tota una sorpresa, No?
Jo, com t’he dit
no en sabia res i hem va sobtar molt. Jo ja n’he recollit tres, una pel Centre
Excursionista, l’altra per la Revista Terrall
i l’altra ja ho hem comentat, per a mi mateix. I a més un altra pels
sardanistes.
Se ha fet molta
feina, Centre, revista ....
Ací tinc un llibre que s’ha editat com a
reconeixement de la feina feta per vostè. La seva trajectòria i el seu bagatge
humà. Fet per amics, escriptors, coneguts...el va editar l’editorial Fonoll.
“Un homenatge a una trajectòria plena de generositat”. Aquest és el títol
afegint-hi el seu nom. Manel Giné. Què va suposar per vostè aquesta sorpresa?
D’aquest llibre
tampoc en sabia res. Va ser un altra sorpresa!. Em van cridar a una reunió molt
urgent. M’havien dit que era per la Revista
Terrall . Jola Cultura. Vaig trobar un pòster gran amb la meva
imatge. Em vaig quedar parat quan vaig veure que era jo. També hi havia el meu
fill Oscar i la seva dona, la Tere, però jo no sospitava res de res. La sala
estava plena de gent. Completament plena de gom a gom. La taula central on fan
les conferències estava plena de flors i una pantalla gegant. Estava com et dic
totalment plena de gent. La bibliotecària va presentar l’acte i vaig ser
convidat a la tribuna. És molt estrany que no m’assabentès de res. Ho van
portar molt sigil·losament. Jo hi anava a escoltar una conferència “important”
i em vaig trobar amb tot el sidral.
Però ho devia agrair, oi?
Molt, molt!. Quan
tu ajudes als altres també aprens molt per part teva.
Ara Manel voldria fer li unes preguntes sobre
opinions diverses
Què pensa de les Borges Blanques. Com veu la
ciutat a l’actualitat?
En aquest moment
s’estan fent bastants obres. Culturalment no hi ha cap “cine”, abans hi havia
una orquestra que era del poble, ball i van arribar a haver-hi tres “cines”, el
Modern més conegut com el Victòria amb Franco, on hi ha el comerç dels xinesos
al carrer Sant Jaume ,
després els carlistes que està on havia l’American Bar a la Cooperativa de Sant
Isidre on tenen la botiga, després el Cine Terrall junt al bar Terrall .
Llavors als carlistes també tenia el ball tot junt que va plegar quan van fer
el “cine”. Abans potser hi havia més activitat cultural que ara.
Y les Garrigues, com les veu?
Les Garrigues amb
el temps han canviat bastant, s’han millorat molt els carrers i les cases.
Com veu el nostre tracte amb la natura i el medi
ambient a la zona?
Ara hi ha molta
contaminació. Els cotxes i els tractors embruten molt, hi ha molts sorolls, la
gent és incívica, s’utilitzen massa insecticides, això en general. Al meus
temps tot això no existia.
Y el civisme de la gent?
Si, com per
exemple amb els gossos, s’ha de ser més net!. S’han de portar lligats al menys
dins del poble. Als trossos en hi ha de tots però si són perillosos han d’estar
lligats. Un dia al passar per la Cooperativa la Borgenca un home que posava
aigua tenia un gos petit, jo anava amb el meu molt més gros. Quan li vaig dir
que els gossos no podien anar deslligats pel carrer em va contestar “cuidat de
tu”. No cal dir res més. Després un altre quant va veure que el seu gos s’havia
fet les necessitats tampoc ho va recollir. S’ha de fer pagar multes, la gent no
es educada. Jo el gos el tinc tot legalitzat, papers, vacunes... Si els dius alguna cosa, la gent contesta
molt malament.
Com creu que estan avui els valors? S’han perdut o
encara n’hi ha?.
Encara n’ hi ha.
Hi ha persones que fan coses bé, també hi ha molt materialisme i protagonisme.
Jo perquè no puc, ja soc gran, però avui no es veu gaire voluntariat
Creu que el Canal Segarra-Garrigues serà beneficiós?.
Segons els
pagesos, jo no puc parlar perquè no tinc terra, diuen que sí. Alguns diuen que
no però la majoria n’és partidari. Hi ha molts terrenys que són de secà. Llavors
podran regar i assegurar la collita.
L’hi agrada l’oli?
Sí, jo sóc més
dels vegetals per menjar que no pas de la carn Menjo peix, truites amb patates, , amb
espinacs, però carn no. De porc fa força anys que no en menjo. Quan fem algun
menjar per la presentació d’algun llibre no en menjo mai. De peix sí que en
menjo.
Els seus consells són molt interessants. A arribat
a una edat bastant avançada i es troba be de salut i amb bona memòria.
Vull tocar el tema del jovent, Manel, com veu les
noves generacions?
Jo quan feia classe
coneixia més bé el tema. Crec que van massa a l’ample, no donen importància a
les coses. Per exemple, t’explicava que si algú es deixava la jaqueta els deia
que l’anéssin a buscar i deien que no feia falta, en tenien d’altres. A
nosaltres si ens estripàvem els pantalons l’ espardenya anava al darrera.
Unes altres normes?
Sí, tot va
massa a l’ample. Menjars que no volen.
Quan anàvem a campaments es deixava molt menjar que es llançava sense tocar.
Massa a l’ample. Nosaltres estàvem acostumats a estalviar, tenies que
estalviar-ho tot, roba, menjar ... encara que fossis de famílies benestants.
Unes altres necessitats. Avui les bàsiques les
tenen cobertes.
Tu saps la roba
que es llença?. Però bona eh!
Quins consells pot donar al joves un home amb la seva
experiència?
Practicar
l’esport però no com a espectadors sinó involucrant-s'hi. Seria bo que es
deixés el tabac, el beure que s’ha convertit en una gran plaga i trobar plaer
en el fet d’ajudar als altres. També a part de l’esport també seria bo que es llegís
més.
Suposo que anant pel carrer haurà vist que els
nois i noies estan sempre enganxats al telèfon mòbil?
Jo no sabia que existís
això dels mòbils i un dia anant pel Terrall vaig veure una senyora forastera
que parlava sola ja que al tenir els cabells llargs no veia l’aparell. Vaig
pensar: “Pobra dona no està bona”. Jo crec que se’n abusa!. Criatures ben
petites ja en porten. Reconec que és útil. Un cop anant d’excursió als Bessons
una xiqueta es va posar malalta. Vaig deixar la més grandeta al cap del grup i
jo i un altra varem acompanyar a la nena malalta. Varem trobar la Guàrdia Civil i els
explicarem l’aventura i ens van portar ells amb el seu cotxe. S’ha d’ anar amb
molt de compte amb la canalla per això vaig fer el Centre Excursionista amb l’assegurança.
A part de fer
esport també aconsello més contacte amb la natura, llegir llibres de bons
autors ...
Gràcies al Manel molts nois i noies de les Borges van conèixer força indrets de Catalunya.
A vostè li agrada molt llegir?
Llegeixo molt. De
tot. Com a poetes tinc a Baudelaire amb “les fleus du mal”. És un gran poeta francès.
Poesia del Petrarca, la
Divina Comèdia del Dante, l’altre gran poeta del Renaixement
italià. T’aconsello que el llegeixis. M’agradaria llegir-lo en italià però com
que no en se ho faig en català. Has de llegir-ne una que en diuen
“l’original” També tota l’obra de Josep
M. De Segarra. Aquest autor va traduir la considerada millor de la Divina Comèdia i jo
que tinc “l’original” anava comparant les dues al mateix temps..
Vostè Manel ha estat sempre un home senzill sense
ostentacions ni aspiracions de luxes que no siguin culturals. Li vull fer una
sèrie de micropreguntes amb una resposta senzilla i ràpida a ser possible.
L’últim llibre llegit?
“El Petit Príncep”
d’Antoine de Saint-Exuperi però en francès
Un escriptor?
Plató, el filòsof
grec. Has de tenir en compte que els clàssics grecs foren traduïts al català
abans que al castellà. I va ser gràcies al mecenatges de Francesc Cambó que va
crear l’editorial Bernat Metge.
El seu pintor preferit?
Els impressionistes
francesos, també Delacroix, Els pintors clàssics també m’agraden tots.
Em sembla que vostè està molt influenciat per tot
el que sigui francès. Ha viatjat molt per França.?
No hi he estat
mai.
Un filòsof?
Indubtablement
Plató.
Una pel·lícula?
“Els Miserables”
basada en l’obra homònima de Víctor Hugo
Quina música li agrada?
La música
clàssica. També alguna de moderna. Depèn.
Una cançó?.
Moltes, però en
aquest moment no sabria triar-la
Automòbil?
No n’he tingut
mai. Sóc home de caminar i bicicleta
Premsa escrita, radio o televisió?
Radio sol, però
també llegeixo La Vanguardia.
Plat preferit?
Les amanides i la
verdura.
Cuina tradicional o Ferran Adrià?
Sempre
tradicional. Jo també cuinava a casa. Molta verdura i també, abans és clar, matàvem
un porc de cent quilos. Un cop recordo que el varem matar i com el pare i la
mare per qüestions d’estómac no en podien menjar me’l vaig tenir que menjar jo
sol. Em vaig quedar fins dalt de porc. Les tupines.
Una beguda?
Aigua, sempre
aigua
Pa de ronyó o de pagès?.
El pa de pagès.
Monument més destacat a les Borges Blanques?
La Plaça, a mi
m’agrada molt la Plaça.
També m’agraden el Monument a la Sardana i a l’Amical de
Manthaussen.
Que recomanaria visitar a les Borges?
El Terrall i la
Plaça són imprescindibles
Un lloc al món, amb quin es queda?
Ací a la mateixa Catalunya.
Jo
Algun somni no realitzat que vulgui compartir amb
nosaltres? Què li queda per fer? Alguna il·lusió?.
No es pot estar
parat, sigui físicament o mentalment sempre tens que anar fent coses, ajudar
als altres també és un plaer i sobretot aprendre. Sòcrates ja va dir que
aprendre era un plaer i jo ho segueixo. Jo tinc tots els somnis complerts o la
gran majoria i seguiré treballant a la Revista
Terrall .
Es sent satisfet de la seva vida?
Sí. Jo també m’he
equivocat però ho he reconegut. No m’agrada la gent que fa mal i menys si és el
mal pel mal. No he estat mai violent i rebutjo la violència en totes les seves
formes. La religió no m’ha interessat i les accions de l’Església Catòlica han
estat molt pocs cops exemplars. La persona que odia una altra persona pateix
perquè aquest odi la fa patir, no és bo odiar.
Val molt tenir la
pau interior
Jo també n’he
fet. No conec ningú que no n’hagi fet alguna, però si ho reconeixes ja n’hi ha
molt de guanyat. Si et serveix per aprendre és d’agrair.
Moltes gràcies per presentar-se transparent i tal
com vostè és, Manel, Per acceptar aquesta entrevista. La revista “parlem de
les borges blanques” li desitja tot el
millor i que, per molts anys més pugui gaudir i fer-nos gaudir amb tot el
relacionat amb la cultura, la natura i l’esport com sempre l’hi ha agradat fer.
Aquesta entrevista ha estat enregistrada el dia 20
de setembre de 2013 per Estrella Navarro
Ramírez al domicili particular del Manel Giné i Freixes.
LA MARATÓ DE TV
La presentació de l'acte va anar a càrrec de l'Estrella Navarro.
El Grup d'Escala en Hi-Fi del Casal de la Gent Gran interpretant temes del Festival d'Eurovisió.
APEAL ASSOCIACIÓ AGROALIMENTÀRIA DE LLEIDA
GALERIA LE PETIT ATELIER DE LLEIDA
Us convidem a la exposició d' obra pictórica d' Isabel Fargues.
Exposicio d'en Isabel Fargues.Esteu tots convidats.
Exposición de Isabel Fargues, Estais todos invitados
CLIC EN ESTE ENLACE:http://youtu.be/
LA PÀGINA DE LA CONFRARIA,
OLIVERA EXCEPCIONAL
La Confraria de l'Oli Verge Extra de les Garrigues i les Terres de Lleida ha decidit apadrinar una olivera que per les seves mides, antiguitat, situació es consideri excepcional. Demanem als habitants de les comarques de Lleida que proposin candidates a aquesta distinció. L'olivera pot ser de qualsevol tipus d'oliva però te que ser autòctona de les comarques citades. O sigui que no pot haver estat trasplantada procedent de diferents indrets foranis. Si que pot ser candidata en el cas de haver estat trasplantada des de les comarques lleidatanes. (per exemple les que han estat portades a jardins, rotondes, vies urbanes i interurbanes).
A aquesta olivera se li calculen uns set-cents anys, és del terme de Borges Blanques de varietat Robal
PER LA PROPERA PUBLICACIÓ
HOMENATGE A JORDI VILALTA - JORVIL
Pintura del desparegut i malguanyat Jordi Vilalta Giné. Polifacètic artista borgenc.
QUI DESTACA
cetrilleres d'un sol us
WWW.LLEIDA.COM el portal de les terres lleidatanes.
MOLT IMPORTANT
STAFF I COLABORADORS
director ramón gassió
redacció estrella navarro
assessorament informátic joan aldabó
dissenys i fotografia eduard pagés
colaboradors web marc sáez
fotografies Festa de l'Oli d'Alpicat francisco lorenzo tapia
agraïments la borrassa de les borges blanques
Com cada any a
primers del mes de desembre TV3 (Televisió de Catalunya) organitza aquest
esdeveniment per col·laborar en l’investigació al voltant de poder guarir les malalties
degeneratives.
El berenar organitzat pel l'associació de dones musulmanes de Borges
El títol escollit
ha estat “La solidaritat no degenera” i es farà un festival d’entitats al
Pavelló de l’Oli aquest diumenge dins del Programa d’Actes pro-Marató de 2013.
Aquest acte està inclòs
en tot un seguit d’activitats que s’han celebrat durant tot el mes i en
diferents ubicacions tan culturals com esportives, lúdiques i socials.
Per poder
resistir la vetllada s’organitza un berenar popular dirigit per l’Associació de
Dones Voluntàries Musulmanes.
L’acte fou
presentat per la nostra col·laboradora Estrella Navarro, l’Andreu Rodríguez i
l’Anna Rufié aquests darrers van fer una memorable interpretació de’n Freddy
Mercuri i Montserrat Caballé amb el tema Barcelona dels Jocs Olímpics del 92.
Sardana interpretada per la reconeguda Colla Brut Natura de la nostra ciutat.
Dinou actuacions
van omplir el programa, totes van ser molt celebrades, una ja l’hem citada
abans, després voldria destacar les actuacions de dansa de diverses escoles d’aquesta
disciplina artística de les Borges. Poemes recitats per Donesta Farré i Jaume Roig , fantàstiques actuacions
musicals de l’Agrupació Grums, sardanes de la Colla Brut Naturela Gent Gran i una
meravellosa i sentida canço de Pastora Soler feta per la nostra col.laboradora
Estrella Navarro. La canço (Te despertaré) va axecar molta admiració entre el públic
assistent que omplia el Pavelló de l’Oli.
L'Agrupació Grums va fer una magnífica interpretació caribenya amb "Mentirosa".
Durant tot el
mes, com hem dit abans tindrem concerts als col·legis locals, Montserrat i Joan
XXIII, a la parròquia amb els cors Schola Cantorum i Cor Euridice. També
l¡Orfeó Terrall actuarà el diumenge 29 a l’església del Col·legi Nostra Senyora
de Montserrat.
Recital de poesia a càrrec de Jaume Roig amb poemes propis i dedicat a les fulles dels arbres.
Encapçalades per
la Regidoria de Benestar Social per part de l’Ajuntament de les Borges, s’han
afegit un total de 38 entre persones i entitats.
Si vol veure l'actuació d'Estrella Navarro cliqui al enllaç següent :
http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=-FEtFc5ZEsU
Si vol veure l'actuació d'Estrella Navarro cliqui al enllaç següent :
http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=-FEtFc5ZEsU
APEAL ASSOCIACIÓ AGROALIMENTÀRIA DE LLEIDA
Les comarques de Lleida són un empori en el sector agroalimentari en tota Espanya. Pioneres amb investigació, I+D i l’aplicació dels coneixements resultants junt amb una experiència pràctica de segles. Aquesta situació les converteix en un centre neuràlgic de la producció agrària i constata un admirable creixement exponencial en el camp de la transformació i de l’industria.
L’objectiu és la creació de un centre multiempresarial agroalimentari permanent de productes primaris, transformats i industrials elaborats en les comarques lleidatanes. Aquest centre està ubicat en ple cor de la ciutat de Lleida convertint-se en una mena de sucursal de productors molts cops allunyats de les capitals econòmiques.
Organitzar, gestionar i promoure la difusió de productes i serveis dels associats, així com també tota mena d’informacions i activitats relacionades, fent us de qualsevol tipus d’aplicacions, suports i canals de difusió i promoció, tenint en compte les edicions de publicacions tan físiques com virtuals i audiovisuals.
Tres persones han promogut aquesta iniciativa. L’un economista, expert en marketing, publicitat i el món de l’imatge, . L’altre provinent del sector de la sanitat alimentària i el darrer del món de l’informàtica i xarxes socials.
L’Entitat resultant ha estat l’Associació Promotora d’Entitats Agroalimentàries de Lleida amb les sigles APEAL. Aquesta Associació està exenta d’ànim de lucre i està configurada per membres associats.
La primera empresa situada en la nova Associació Agroalimentària. Oli dels Templers
Per portar a terme les seves activitats disposa de l’estructura necessària amb uns cèntrics locals a la Plaça del Clot de les Granotes de Lleida, concretament en el carrer Taquígraf Martí número 1. Consta d’una superfície de 800 metres quadrats repartits entre exposició, sala diàfana polivalent i espais compartimentats unitaris.
La seva activitat es centra en els particulars i empreses de tota mena ubicades a les comarques lleidatanes dedicades a la producció, transformació, difusió, i comercialització de productes agrícoles i alimentaris amb les seves derivacions.
Per portar a terme aquest objectiu disposem de mitjans tan físics com virtuals aprofitant tots els avantatges que ens donen les noves i més modernes aplicacions informàtiques i telemàtiques encarades a Internet i a la comunicació audiovisual, xarxes socials i tots els mètodes de divulgació on-line i física tradicional.
Posem a disposició dels associats serveis relacionats amb el comerç electrònic actuant com a suport de difusió i divulgació, així com altres prestacions virtuals com són dominis, imatges corporatives, publicitat, logística i altres.
Amb la finalitat de realitzar la nostra funció podem oferir als associats al voltant d’una trentena de serveis ampliables i exclusivament adequats a la seva activitat. Entre ells destaquem, entre aquesta trentena, la formació, les xerrades, la fiscalitat, el marketing, marques i patents, dissenys, anàlisis, subvencions, publicitat, col·loquis, conferències
Estem a la seva disposició al carrer Taquígraf Martí número 1
25008 Lleida
Telèfon 651 913 019
BO DE SHALOM
Shalom Taller és una entitat de caràcter social sense ànim de lucre i declarada d'utilitat pública.
Vista de la part del Taller a la barriada de Pardinyes a Lleida.
El compromís social, la cooperació, la igualtat, la responsabilitat, la integritat i la qualitat són valors fonamentals que inspiren la seva feina.
Shalom Taller va ser fundada l'any 1975 per 14 famílies lleidatanes per donar suport a l' Escola Esperança de Lleida en la seva tasca d'integració social i educativa de persones amb discapacitats psíquiques o de col·lectius amb risc d'exclusió social.
Actualment, seguint els mateixos principis que van marcar els fundadors, Shalom Taller diversifica i amplia cada vegada més les seves activitats empresarials oferint acurats serveis i productes per a entitats, per a empreses i per a particulars.
Responsabilitat Social Empresarial.
Shalom Taller és el primer CET (Centre Especial de Treball) especialitzat de Catalunya i un dels primers d'Europa que implementa la Responsabilitat Social Empresarial. Els productes són altament competitius en un mercat global i destaca, a més, per tenir una especial cura per la integració social i laboral de les persones i per a la sostenibilitat mediambiental.
Zona d'oficines, exposicions i serveis comercials.
Grup empresarial.
L'activitat de Shalom Taller es divideix en unitats diferenciades que tenen un alt grau de complementarietat. Cada unitat d'activitat específica comparteix una idèntica missió, i en el seu conjunt ha configurat una cultura empresarial basada en la professionalitat i en la qualitat dels seus serveis.
Vista nord amb un antic edifici típic de l'arquitectura industrial de dècades anteriors.
Disseny i fabricació de caixes i estoigs de fusta.
Shalom és especialista en la fabricació de caixes, estoigs, envasos i objectes de fusta per a qualsevol sector econòmic i ha aconseguit consolidar, a través de la seva llarga trajectòria, una reconeguda marca especialitzada en envasos i caixes de fusta.
BO DE SHALOM
És la unitat especialitzada en la comercialització de productes artesans i de proximitat: vins, caves, olis verges d'oliva, formatges, conserves, embotits i altres productes de qualitat excepcional. Aquests productes de qualitat conformen una altra de les ofertes com són els lots de Nadal.
Botiga de BO de SHALOM al carrer de les Pardinyes Baixes, 17. Vista exterior.
LOCALIZACIÓN
Shalom Taller • Ramon Argilés 27 • 25005 Lleida (España)
Tel.(34) 973 22 17 88 • Fax. (34) 973 23 07 51 •
www.shalomtaller.net
Shalom Taller és una entitat de caràcter social sense ànim de lucre i declarada d'utilitat pública.
El compromís social, la cooperació, la igualtat, la responsabilitat, la integritat i la qualitat són valors fonamentals que inspiren la seva feina.
Shalom Taller va ser fundada l'any 1975 per 14 famílies lleidatanes per donar suport a l' Escola Esperança de Lleida en la seva tasca d'integració social i educativa de persones amb discapacitats psíquiques o de col·lectius amb risc d'exclusió social.
Actualment, seguint els mateixos principis que van marcar els fundadors, Shalom Taller diversifica i amplia cada vegada més les seves activitats empresarials oferint acurats serveis i productes per a entitats, per a empreses i per a particulars.
Responsabilitat Social Empresarial.
Shalom Taller és el primer CET (Centre Especial de Treball) especialitzat de Catalunya i un dels primers d'Europa que implementa la Responsabilitat Social Empresarial. Els productes són altament competitius en un mercat global i destaca, a més, per tenir una especial cura per la integració social i laboral de les persones i per a la sostenibilitat mediambiental.
Grup empresarial.
L'activitat de Shalom Taller es divideix en unitats diferenciades que tenen un alt grau de complementarietat. Cada unitat d'activitat específica comparteix una idèntica missió, i en el seu conjunt ha configurat una cultura empresarial basada en la professionalitat i en la qualitat dels seus serveis.
Disseny i fabricació de caixes i estoigs de fusta.
Shalom és especialista en la fabricació de caixes, estoigs, envasos i objectes de fusta per a qualsevol sector econòmic i ha aconseguit consolidar, a través de la seva llarga trajectòria, una reconeguda marca especialitzada en envasos i caixes de fusta.
BO DE SHALOM
És la unitat especialitzada en la comercialització de productes artesans i de proximitat: vins, caves, olis verges d'oliva, formatges, conserves, embotits i altres productes de qualitat excepcional. Aquests productes de qualitat conformen una altra de les ofertes com són els lots de Nadal.
LOCALIZACIÓN
OFICINES
Carrer
de'n Ramon Argiles, 38
25005 Lleida
25005 Lleida
Telèfon: 973 22
29 27
TALLER
Shalom Taller • Ramon Argilés 27 • 25005 Lleida (España)
Tel.(34) 973 22 17 88 • Fax. (34) 973 23 07 51 •
TIENDAS
Carrer de les Pardinyes Baixes, 17
Plaça Jacint Verdaguer, 5 (plaça de l’Auditori)
Nova botiga de BO DE SHALOM a la Plaça Jacint Verdaguer, 5 de Lleida.
GALERIA LE PETIT ATELIER DE LLEIDA
Us convidem a la exposició d' obra pictórica d' Isabel Fargues.
Exposicio d'en Isabel Fargues.Esteu tots convidats.
Exposición de Isabel Fargues, Estais todos invitados
CLIC EN ESTE ENLACE:http://youtu.be/
LA PÀGINA DE LA CONFRARIA,
OLIVERA EXCEPCIONAL
La Confraria de l'Oli Verge Extra de les Garrigues i les Terres de Lleida ha decidit apadrinar una olivera que per les seves mides, antiguitat, situació es consideri excepcional. Demanem als habitants de les comarques de Lleida que proposin candidates a aquesta distinció. L'olivera pot ser de qualsevol tipus d'oliva però te que ser autòctona de les comarques citades. O sigui que no pot haver estat trasplantada procedent de diferents indrets foranis. Si que pot ser candidata en el cas de haver estat trasplantada des de les comarques lleidatanes. (per exemple les que han estat portades a jardins, rotondes, vies urbanes i interurbanes).
PER LA PROPERA PUBLICACIÓ
HOMENATGE A JORDI VILALTA - JORVIL
QUI DESTACA
MOLT IMPORTANT
En compliment de la Llei 34/2002 de 11 de juliol, de serveis de la societat
de la informació i de comerç electrònic i Llei Orgànica 13-12-1999 deProtecció de Dades, estem obligats a comunicar-li que la seva adreça de correu
electrònic figura en la nostra base de dades.Si no voleu seguir rebent cap missatge informatiu de la nostra publicació, RESPONGUI o Reenvii aquest mateix missatge amb l'assumpte ESBORRAR CORREU. Gràcies.
de la informació i de comerç electrònic i Llei Orgànica 13-12-1999 deProtecció de Dades, estem obligats a comunicar-li que la seva adreça de correu
electrònic figura en la nostra base de dades.Si no voleu seguir rebent cap missatge informatiu de la nostra publicació, RESPONGUI o Reenvii aquest mateix missatge amb l'assumpte ESBORRAR CORREU. Gràcies.
Correu electrònic parlemdelesborgesblanques@gmail.com
STAFF I COLABORADORS
director ramón gassió
redacció estrella navarro
assessorament informátic joan aldabó
dissenys i fotografia eduard pagés
colaboradors web marc sáez
fotografies Festa de l'Oli d'Alpicat francisco lorenzo tapia
agraïments la borrassa de les borges blanques
Subscriure's a:
Missatges
(Atom)